|
Després
de la tempestat
Quan s'esqueixen
els nuvols sobre l cel
la ciutat surt rient de la tempesta,
regalant d'aigua lluminosa arreu,
remorejant de nou en sons de festa.
Recomença l remor en la ciutat
i en el rostre dels homes l'alegria:
els nuvols sobre l cel s'han esqueixat,
la tenebrosa nit torna a ser dia.
Cadascú alça ls ulls per si retroba
la gran blavor del cel, tant oblidada!
Beneita sies, tempestat passada,
perquè fas alçà ls ulls a la llum nova!
1897
|