Cant del retorn

Tornem de batalles, —venim de la guerra,
i no portem armes, pendons ni clarins;
vençuts en la mar i vençuts en la terra,
som una desferra.
Duem per estela taurons i dufins.
Germans que en la platja plorant espereu,
ploreu, ploreu!

Pel mar se us avança —la host macilenta
que branda amb el brand de la nau que la du.
Adeu, oh tu, Amèrica, terra furienta!
Som debils per tu.
Germans que en la platja plorant espereu,
ploreu, ploreu!

Venim tots de cara —al vent de la costa,
encara que ns mati per fred i per fort,
encara que restin en sense resposta
més d'un crit de mare quan entrem al port.
Germans que en la platja plorant espereu,
ploreu, ploreu!

De tants com ne manquen duem la memoria,
de lo que sofriren, —de lo que hem sofert,
de la trista lluita sense fe ni gloria
d'un poble que s perd.
Germans que en la platja plorant espereu,
ploreu, ploreu!

Digueu-nos si encara la patria és prou forta
per oïr les gestes —que li hem de contar;
digueu-nos, digueu-nos si és viva o si és morta
la llengua am que l'haurem de fer plorar.

Si encara és ben viu el record d'altres gestes,
si encara les serres que ns han d'enfortî
s'aixequen serenes damunt les tempestes
i bramen llurs boscos al vent ponentí,
germans que en la platja plorant espereu,
no ploreu: rieu, canteu!

1899