cantada per
una russa
«La Mare de Déu —un roser plantava»,
l'immobil donzella —cantava encisada,
els ulls admirats — del propri miracle,
en llavis eslaus —la mèl catalana.
«D'aquell sant roser —naixia una branca.»
Cantava cançons —de la meva mare,
que quan jo era infant —ja me les cantava,
i ara que soc gran —les canta l'eslava.
«Nasqué Sant Ramon, —fill de Vilafranca.»
Si sap lo que diu, —no sap lo que alcança,
i canta indecisa —la suau cançó estranya,
ull-presa del flam —que encén en els altres.
«Confessor de reis, —de reis i de papes.»
La canta d'aprop —i sembla llunyana.
Llunyana la veig —i encara allunyar-se.
La veig que sen va —per l'estepa blanca,
cantant Sant Ramon, —fill de Vilafranca.
«La Mare de Déu —un roser plantava.»
Setembre 1895