En la mort d'un jove

Ten vas anâ amb aquell ponent dolcissim...
Caigueres, lluitadô, al marxâ a la lluita.
Somreies a la força dels teus muscles
i glaties per guerres i corones,
i tot de cop t'has esllanguit per terra
amb els ulls admirats...

Ai, la Mort, i que n'ets d'embellidora!
Aquell teu primer vel, quan el llençares
damunt de l'heroe en flor, tots somriguerem
sota ls plors estroncats, que una serena
va començâ a regnâ en el pit i el rostre
del moribond. L'halè anava i venia
suaument emperesit, fins que esperàrem...
I no tornà... Llavores esclataven
més alts els plors al Cel... Ell ja no hi era...
Prô a fòra, al camp, era un ponent dolcissim...

Octubre 1895