|
Els adéus
Que senyals d'adéu han fet
mans exteses cap al mar,
vers els barcos que fugien
am les cobertes massa carregades,
cap allà on les onades lluïen
retorcent-se i bramant assoleiades!
Quants adéus desde aquell adéu primer,
quan Caí, havent fet la mort,
menjà al vespre un bocí a l'endiablada,
el bastó al puny, cenyida la cintura,
voltat de plors de nins, i la muller,
que li deia am lament:
«No vagis pas cap a Ponent!»
Més ell, la cara adusta i ja fatal,
girada envers la posta,
marxà no fent cabal
de les mans que s movien enlaire
en va, sense resposta.
1896
|